A partir dels últims anys de la República advertim que Roma fa un esforç per manifestar mitjançant construccions importants el poder que ha assolit amb la seva expansió territorial. Es tracta de desenvolupar una ambiciosa arquitectura utilitària que doni una imatge benefactora del poder, amb intenció propagandística.
Inicialment prenen com a model les construccions gregues i etrusques, i només de manera lenta es consoliden els tipus específicament romans. Com a derivació dels antics teatres apareix l’amfiteatre, de forma ovalada. El més antic de què tenim noticia és el de Pompeia (80-70 a.C.) que té ja un model ben definit. Però és el Colosseu, erigit en època imperial per la dinastia Flàvia, l’obra que va servir de model als nombrosos amfiteatres construïts a les ciutats de l’Imperi.De planta el•lipsoïdal, té 187 metres d’eix major i 155 metres d’eix menor. La graderia – de més de 50 metres d’altura i 37 de pendent – tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors. El nivell més proper a l’arena estava reservat per a l’emperador, els càrrecs oficials i els seus acompanyants. El segon era destinat als nobles i cavallers, el tercer a les dones, mentre que el poble s’havia d’acontentar a romandre dret sobre unes grades de fusta en el nivell més alt, a sobre del qual uns pals sostenien les veles - vela – que protegien els espectadors.
Sota l’arena de 50 x 80 metres hi havia una sèrie d’estances i galeries auxiliars. Darrera de les grades, uns passadissos anulars – caveae – garantien la distribució dels espectadors. Un total de 80 entrades permetia l’accés directe a tots els pisos i garantia un ràpids allotjaments i evacuacions. En aquest grandiós marc s’oferien espectacles gratuïts de naumachiae i lluites de gladiadors i feres.
La construcció constitueix una exhibició tècnica que fa pensar en amplis coneixements teòrics dels quals no conservem textos escrits. L’edifici s’aguantava sobre murs de morter recoberts de maó i capaços d’adaptar-se a qualsevol forma desitjada per l’arquitecte. AquestS murs van reforçats per 560 pilars de travertí ben fonamentats. Els passadissos estan coberts amb voltes de canó que són anulars en els passadissos circulars .També utilitzaven la volta d’aresta que en alguns casos apareix reforçada amb nervis de maons. El pes de las graderia – i el de les persones que s’hi allotjaven – descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l’arena .L’exterior apareix distribuït en quatre pisos. Els tres inferiors, inspirats en el teatre de Marcel de l’època d’August, presenten grans buits de mig punts en què originalment se situaven escultures per adornar la façana. Els pilars que separen aquestes arcades són decorats amb columnes adossades de diversos ordres – de baix a dalt: dòric toscà, jònic i coríntic – en una solució que serà profusament imitada en d’arquitectura occidental. El pis superior, d’aspecte més massís, presentava sols petites finestres allindades entre pilastres corínties.
La proximitat d’una colossal estàtua de l’emperador Neró va fer que en època posterior fos anomenat Colosseu. Aquesta construcció ,malgrat la deterioració, continua sent l’obra més representativa de l’arquitectura romana .
